Back Condáu de Castiella AST Kontelezh Kastilha Breton Κομητεία της Καστίλης Greek Graflando Kastilio Esperanto Condado de Castilla Spanish Gaztelako Konderria Basque Comté de Castille French Condado de Castela Galician Contea di Castiglia Italian Comitatus Castellae Latin
| ||||
|
| ||||
Bandera | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Burgos | |||
| Idioma oficial | llatí, castellà | |||
| Període històric | ||||
| Independència respecte al Regne de Lleó | 930 | |||
| Coronació de Ferran I de Castella | 1037 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Monarquia hereditària | |||
| Comte de Castella | ||||
| • 930-970: | Ferran González | |||
| • 1029-1032: | Múnia I | |||
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella. De fet el títol reial el van agafar per matrimoni i no els corresponia. Així el sobirà català Ramon Berenguer IV, en esdevenir príncep d'Aragó i després el seu fill Alfons fou rei d'Aragó, va romandre com a comte-rei al seu domini inicial i, sempre respectant la legalitat, va mantenir per prudència el títol comtal; en canvi els comtes de Castella, deixant la legalitat al marge, van adoptar el de reis (més important teòricament) i van ignorar el que els corresponia de comtes.
El comtat va ser repoblat per persones procedents de diversos pobles, com gots, asturs, vascons i càntabres. Establerts en un primer moment a Biscaia, els moviments vascons els va fer desplaçar-se vers l'oest, a un lloc anomenat tradicionalment Bardúlia, situat en territori cantàbric. Des d'aquella posició es van dirigir progressivament vers el sud, ocupant els territoris que després van formar part del Regne de Castella.